TREBALLAR? SÍ, PERÒ NOMÉS PER A ENRIQUIR L'ÀNIMA, NO PAS LA BUTXACA...

diumenge, 5 d’octubre de 2014

REFLEXIÓ SOBRE UNA DEMOCRÀCIA BEN ENTESA

Pregunto: Això que diem democràcia permet que un estat passi per damunt d'una nació...?, la conquereixi per les armes...?, l'esclavitzi i la tracti com una colònia...?, li xucli els recursos...?, La insulti, la menyspreï i la vexi...?, permet que el feixisme impunement caigui sobre ella...? És això, la democràcia...? Estem subjectes a una mena de democràcia compartida amb espanya...? JO DIC NO.
De la mateixa manera que un presoner de guerra té l'obligació moral d'escapar-se i tornar a les seves files, i això ho saben tots els exèrcits del món, una nació dominada i subjugada per una altra té l'obligació moral de lliurar-se'n. Si aquesta nació, abans dominada i esclavitzada, aconsegueix alliberar-se del jou que l'escanyava, és, per això, menys democràtica...?
Definim què és democràcia, doncs...?
La voluntat de les majories...? D'acord, però DINS DE L'ÀMBIT D'UNA NACIÓ LLIURE, sense combinacions amb l'estranger. Que potser els EEUU, o França o Anglaterra, en les seves eleccions,  ens demanen que també votem amb ells...? La resposta és, de tant òbvia, ridícula.

Diguem que, si bé som una nació, no som una nació lliure. El fet d'acceptar un fracàs, com seria un NO en la nostra aspiració de llibertat, i cedir a espanya una altra vegada les regnes del nostre destí com a poble, seria, això, demòcrata...? És democràcia acceptar i beneir, de nou, l'esclavatge...? Perdoneu-me, però no. Crec que el concepte democràcia no entra en aquest cas, perquè ni som espanyols ni ho hem estat mai ni ho hem acceptat mai. Per tant, no confonguem democràcia amb submissió. La democràcia, la de veritat, l'exercirem a casa nostra, no pas sota la grapa de l'invasor.
Aquí tractem amb una revolució, pacífica, sí, però, al cap i a la fi, revolució. Aquí tractem amb una alliberació, no pas amb una votació demòcrata.
Guardem-nos la democràcia per quan tinguem el nostre estat, quan siguem un poble lliure, i dintre de les nostres fronteres. Aleshores farem i desfarem el que ens convingui i en pura democràcia. Ara per ara, la democràcia mesclada amb els espanyols no és vàlida, és un fugir d'estudi amb excuses. És un dir: és clar, hem perdut perquè ells, els espanyols residents i els botiflers, en són més i per això ens han guanyat. 
El nostre deure, allò que devem als patriotes que s'han deixat la pell i les tripes en la defensa de les nostres llibertats, és aconseguir sense pal·liatius rompre les cadenes que ens han tingut subjectes durant més de tres-cents anys, des de la guerra dels segadors. Fer-ho pacíficament, sí, però fer-ho. I els ho devem. Sí, els ho devem. Ho devem a les mares que el segle XVIII van veure els seus marits i fills esventrats.  Ho devem als avis que han viscut les dues dictadures que ens han assolat durant el segle XX. Ho devem als joves que seran els qui conduiran el País els anys venidors. Ens ho devem, a nosaltres mateixos, que estem maldant, aquí, al peu del canó. I no ens podem fer enrere, si no volem sentir una vergonya profunda i definitiva.
Deixem-nos de democràcies falses i de fugides cap endavant i acceptacions covardes.


Espanya diu que no som demòcrates perquè "solo el pueblo espanyol debe decidir sobre los asuntos de españa". D'acord: sobre els  assumptes d'espanya sí..., però els de Catalunya no. 
Que volem...?, celebrar, com tots els països que han aconseguit lla llibertat, el dia de la independència..?, o celebrar, sota el jou d'espanya, el dia "d'aquesta" democràcia...?

Doncs jo dic que personalment seré demòcrata quan calgui ser-ho "de portes en dintre", en el nostre País alliberat, sota les nostres lleis i amb un govern aprovat pels nostres vots, no pels vots dels estrangers. No penso acatar voluntàriament un NO com a resposta a la nostra exigència davant d'espanya, perquè els qui diran NO no són demòcrates, són traïdors botiflers i pretenen la nostra desaparició com a nació. Si això passa, no podré impedir-ho, però no m'hi conformaré gens, sota cap concepte de pseudo-democràcia esclavitzant i pusil·lànime. I si això que dic no és democràtic, ja avanço ara mateix que no vull ser aquesta mena de demòcrata esclau conformista, al cap i a la fi, covard. Si ha de ser així NO SÓC PAS DEMÒCRATA, no m'interessa, no d'aquesta manera.