TREBALLAR? SÍ, PERÒ NOMÉS PER A ENRIQUIR L'ÀNIMA, NO PAS LA BUTXACA...

diumenge, 14 de març de 2010

Tinc mil motius per a blasmar aquest món dedicat als diners i al poder. No sé per on tirar.
Fot! Aquest migdia em volia queixar d'alguna cosa que ara no recordo.
(I és que qui no es queixa de res esdevé un esclau voluntari, i, diguem-ho clar: UN COLLONS DE CAGAT!)

3 comentaris:

Vicenç Mengual i Casellas ha dit...

«La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyor» (Tàcit). Jo vull ser liure!

Dona Sra. Urtigão ha dit...

Não compreendi tudo, mas creio ter entendido o suficiente. Também não vou fazer comentario extenso, pois penso que não serei compreendida. Digo, no entanto, que apoio e concordo com as reinvidicações pela liberdade, sempre , pelos direitos humanos, individuais e coletivos, e que abomino tiranias, sejam políticas, étnicas, de gênero, religiosas, ou quaisquer que sejam.

Concep Ribas ha dit...

En aquest univers, o ets lliure o ets esclau, no hi ha més.....L'home lliure es queixa i l'home esclau no ho fa. L'home lliure ho és perque s'ho ha guanyat i continua buscant i anhelant. L'home esclau ho és perque encara no ha après a ser lliure, no busca i no anhela, perque no sap que és ser lliure, i no saber ser lliure et fa esclau, encara que no hi hagi esclavitzador que t'esclavitzi. És més fàcil ser esclau que ser lliure...........?