Tinc mil motius per a blasmar aquest món dedicat als diners i al poder. No sé per on tirar. Fot! Aquest migdia em volia queixar d'alguna cosa que ara no recordo. (I és que qui no es queixa de res esdevé un esclau voluntari, i, diguem-ho clar: UN COLLONS DE CAGAT!)
Aquest bloc no té pretensions com els que he vist darrerament per la xarxa i que han estat "premiats" per la seva exel·lència decorativa. Aquest és un espai per a la REIVINDICACIÓ i no pas per a la decoració, perquè aquí es diuen coses... En general, escric d'allò que no està resolt, i que pot trigar molt a estar-ho per culpa d'aquesta majoria que pobla el nostre planeta, feta de poltrons insípids (aquests són els assumptes verament importants). Per altra banda, la notícia "del dia" o la notícia "comarcal" són efímeres i només poden interessar els desvagats per a il·lustrar-los sobre les futeses del seu món reduït i provincià mentre esmorzen al bar de la cantonada. En aquest bloc trobareu bastant obstinació i un viu desig i esperança de llibertat per al nostre petit país. Dic això perquè en arribar en una certa frontera un ja no està pels brocs ni per les cançonetes tèbies globalitzants dels ciutadans del món, que ho són d'enlloc. Així doncs, us convido a marxar a l'inrevés. És infinitament més enriquidor que obeir el xiulet i marcar el pas, o anar a la captura dels diners. De fet, els diners només són poder i el poder és mera corrupció, i quan els diners sobren són el pitjor dels destorbs. De manera que el que teniu al davant és una diatriba bastant dura i no hi trobareu res de convencional. Justament d'això es tractava.
